Organitzat per l’Ajuntament de Tortosa i la Cambra de Comerç de Tortosa, el Fòrum Econòmic de les Terres de l’Ebre, s’ha centrat enguany en la transició energètica sota el lema “Energia que transforma: un nou horitzó energètic per a les Terres de l’Ebre”. La jornada ha servit per debatre sobre reptes com l’electrificació, l’eficiència energètica, la bioenergia, l’hidrogen verd i l’emmagatzematge d’energia. Els participants han coincidit en la necessitat d’accelerar el canvi de model energètic i reforçar el paper del territori en aquest procés. Durant l’acte també s’ha posat en relleu el projecte de la Comunitat Energètica Local CambraEbre, impulsat conjuntament per administracions i entitats del territori com a exemple de col·laboració en l’àmbit de les renovables.
Tortosa, a 1 de juny de 2026 – El Centre Cívic de Ferreries de Tortosa va acollir el passat dijous 28 de maig el VI Fòrum Econòmic de les Terres de l’Ebre, una edició que s’ha tancat amb un gran èxit d’acollida i participació. Organitzada de manera conjunta per l’Oficina de Transició Energètica de la Cambra de Comerç de Tortosa i l’Ajuntament de Tortosa, la jornada va esdevenir el principal epicentre de debat sobre el present i el futur del model energètic i la descarbonització de l’activitat econòmica a Catalunya.
La inauguració de la taula institucional va anar a càrrec de Mar Lleixà, alcaldessa de Tortosa, qui va posar en valor el compromís local amb la sostenibilitat; Francesc Faiges, president de la Cambra de Comerç de Tortosa, que va alertar que “tenir un teixit empresarial potent serà el mateix que tenir un teixit sostenible i eficient”; Anna Camp, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN); i Joan Castor Gonell, delegat del Govern a les Terres de l’Ebre. Tots ells van coincidir en la importància de fixar estratègies compartides per accelerar una transició verda compromesa amb el territori.
Full de ruta institucional i reptes industrials
Anna Camp (ICAEN) va obrir el bloc de ponències analitzant la situació actual i el full de ruta per assolir els objectius de descarbonització a Catalunya. Camp va presentar una diagnosi del sistema actual, marcat encara per una alta dependència dels combustibles fòssils i de l’exterior (66%), i va contraposar la visió de futur cap al 2050, on s’espera que l’energia elèctrica assoleixi el 76,6% del consum final. Per fer-ho possible, va destacar accions clau en marxa com l’electrificació del 75% de la demanda, la planificació del territori a través del PLATER i el PINECCAT, i el foment d’una transició justa amb el suport local de les Oficines de Transició Energètica (OTE).
Per la seva banda, Míriam Díaz, directora de la Unitat de Tecnologia Química a EURECAT, va centrar la seva intervenció en la des-fossilització de la indústria. Díaz va explicar com el futur renovable passa per emmagatzemar i distribuir l’energia en forma de molècules mitjançant les tecnologies Electricitat-a-X (PtX), produint metanol, metà o e-fuels (com els SAFs per a aviació) a través de l’electròlisi i la captura de carboni. Així mateix, va presentar l’avenç dels quatre mòduls de proves del Hub de Descarbonització de Catalunya, concloent amb una visió circular on el CO2 deixa de ser un problema pel qual pagar drets d’emissió per convertir-se en una matèria primera essencial per a la indústria.
Revolució normativa en l’autoconsum i electrificació
El jurista especialitzat Joan Herrera (SAMSO) va exposar les novetats legislatives derivades de l’ampliació del Reial Decret 244/2019. Herrera va desgranar el context català arran del Decret Llei 22/2025 i l’apagada del 28 d’abril , així com el “gran salt” que suposa el nou Reial Decret 7/2026. Entre les mesures clau, va subratllar l’ampliació de la distància de l’autoconsum col·lectiu fins als 5 km, l’aplicació de palanques anti-especulació, incentius fiscals com bonificacions de l’IBI (50%) i l’ICIO (95%) , i una simplificació administrativa radical que redueix els terminis de canvi de contracte de 4 mesos a només 1 mes.
A continuació, Joaquim Daura, vicepresident del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), va abordar l’electrificació de la demanda. Daura va recordar que el 80% de les emissions globals estan vinculades a l’energia i va defensar la transició cap a un model descentralitzat basat en microxarxes. En aquest nou paisatge, l’usuari final evoluciona cap a la figura del “prosumidor” (que genera, emmagatzema i gestiona) , recolzat per una cadena de subministrament basada en l’economia circular i l’ecodisseny.
Casos d’èxit d’arrel local i debats de futur
La jornada també va servir per presentar el cas d’èxit de la Comunitat Energètica Local CEL Cambra Ebre. Francesc Minguell, director-gerent de la Cambra de Comerç de Tortosa, acompanyat pels representants municipals Jaume Bel (Tortosa), Núria Marco (Amposta) i Axel Tomàs (Sant Jaume d’Enveja), van fer balanç d’un projecte que ja està implementant la instal·lació de bateries i que demostra la força de la cooperació entre ajuntaments com a aliats estratègics.
Un dels punts àlgids de l’esdeveniment va ser la taula rodona moderada per Joan Talarn (Degà del Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona), on van debatre Vanessa Abad (Clúster de Bioenergia de Catalunya), Mariano Mestres (Clúster de Residus de Catalunya), Lluís Lacruz (USCALA BLUE S.L.) i el mateix Joaquim Daura. Els eixos del debat van tractar la necessitat de diversificació tecnològica, el reciclatge crític de components de la transició (plaques, bateries, pales), els reptes de l’emmagatzematge elèctric a gran escala al territori, i el debat obert sobre les infraestructures de xarxa i el model nuclear català. La taula va concloure demanant una “llicència social” real que es pugui traduir en un retorn econòmic i social directe i equitatiu per a les Terres de l’Ebre.
El VI Fòrum Econòmic va ser tancat formalment per Miquel Àngel Bové, director de la càtedra d’economia local i regional i professor de la URV, i de nou per Francesc Minguell, que van concloure l’acte remarcant la importància dels temes tractats durant la jornada tant des del punt de vista mediambiental com econòmic.
