En una reunió proposada per la Cambra de Comerç de Tortosa, una representació d’empresaris/es de les Terres de l’Ebre membres del Ple de la Cambra, es reuneix al parlament de Catalunta amb els grups parlamentaris de les Terres de l’Ebre. El pla director urbanístic d’activitat econòmica de Catalunya Sud, el pla de protecció del Delta de l’Ebre o la continuïtat de la reivindicació del tram de l’A7 entre l’Hospitalet de l’Infant i l’Aeroport de Castelló, van ser els principals temes tractats.
Tortosa, a 6 de maig de 2025. Una representació de l’empresariat de les Terres de l’Ebre membres del Ple de la Cambra, es va reunir aquest dimarts 6 de maig al Parlament de Catalunya. El pla director urbanístic d’activitat econòmica de Catalunya Sud, el pla de protecció del Delta de l’Ebre o la continuïtat de la reivindicació del tram de l’A7 entre l’Hospitalet de l’Infant i l’Aeroport de Castelló, van ser els principals temes tractats.
Per part dels grups parlamentaris hi van assistir: Albert Salvadó (ERC), Irene Negre (JUNTS), Mònica Sales (JUNTS), Pere Huguet (PP) i Joaquim Paladella (PSC). I per part de l’empresariat ebrenc i Cambra de Comerç: Francesc Faiges Borràs (F Faiges SL. i president Cambra), Victor Brunet Pascual (Residencial Vima i vicepresident Cambra), José Ferré Estorach (Madersenia i vicepresident Cambra), Alex Astruc Lasterra (Florette Ibérica i membre del Ple Cambra), Jordi Bel Accensi (Saica Pack i membre del Ple Cambra), Joan Guillen Guillen (Servidel i president Comissió), Marta Palomo Pedrola (Palomo Assessors i membre Ple Cambra), Raquel Ripollés Julve (Forn Carlos Ripollés i tresorera Cambra), Francesc Minguell Panisello (director gerent Cambra) i Carme Canalda Roig (directora Digital Talent Cambra).
El president de la Cambra Francesc Faiges, va mostrat el seu agraïment a tots els assistents a la convocatòria, mostrant la màxima disponibilitat i compromís: “Si recordeu, amb alguns de vosaltres vam compartir taula en algunes de les propostes que avui debatrem, l’any passat en motiu de les noves eleccions i sempre ens vam comprometre a fer un seguiment com el que avui estem portant a terme”. Faiges, va centrar la seva intervenció en la importància estratègica dels projectes exposats:
Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica de Catalunya Sud
Un Pla que preveu desenvolupar una àrea de 767 hectàrees entre Tortosa i l’Aldea, Faiges el considera d’oportunitat única: “és una oportunitat única per captar grans inversions industrials i logístiques, oferint sòl de gran format, ben connectat amb el Corredor Mediterrani i preparat per acollir activitats de valor afegit”. Faiges, va afegir: “És un projecte amb vocació de país i alineat amb els objectius de re industrialització i transició energètica”.
Sobre el pla director urbanístic dels Catalunya Sud, Faiges, va exposar que: “cal efectuar la reserva de sòl necessària per a la construcció d’un ramal ferroviari d’accés directe al polígon Catalunya Sud”. “Ens preocupa sobre tot la terminal intermodal de mercaderies que permeti la connexió del sector a la xarxa ferroviària del Corredor Mediterrani, reforçant el paper de node de mercaderies del territori i fomentant la intermodalitat en el transport de mercaderies·.
Execució del Pla Director Urbanístic d’Activitat Econòmica (PDUAE) Catalunya Sud
Té com a objectiu establir les condicions urbanístiques per a la creació d’una nova àrea d’activitat econòmica als termes municipals de Tortosa i l’Aldea. Aquest projecte busca respondre a les futures demandes de sòl per a activitats econòmiques en una zona ben connectada amb les infraestructures viàries, ferroviàries i portuàries, en línia amb l’Estratègia Territorial per a la Localització de Nous Sectors d’Activitat Econòmica.
L’àmbit d’estudi del PDUAE comprèn aproximadament 767 hectàrees situades entre Tortosa i l’Aldea, al costat nord de l’Autopista AP-7 i l’Autovia C-42.
Els objectius principals del PDUAE Catalunya Sud són:
· Delimitar i ordenar sectors de desenvolupament urbanístic estratègic i d’interès supramunicipal per a activitats econòmiques i logístiques, establint els paràmetres d’ordenació i gestió corresponents.
· Aprofitar el paper tractor de la nova activitat industrial implantada en aquest territori i impulsar grans sectors d’activitat econòmica estratègics per al país.
- Possibilitar la implantació de noves activitats amb necessitats de parcel·les de gran format (20, 50 i 100 hectàrees) i amb una ordenació flexible per donar resposta a requeriments específics als quals l’oferta actual de sòl no dona resposta.
- Efectuar la reserva de sòl necessària per a la construcció d’un ramal ferroviari d’accés directe al polígon, així com una terminal intermodal de mercaderies que permeti la connexió del sector a la xarxa ferroviària del Corredor Mediterrani, reforçant el paper de node de mercaderies del territori i fomentant la intermodalitat en el transport de mercaderies.
Els projectes empresarials al Catalunya Sud (Aldea), així com altres PAE de les Terres de l’Ebre es podran beneficiar de les convocatòries d’ajuts i subvencions dels Fons de Transició Nuclear, arribant a intensitats.
Execució del PLA DE PROTECCIÓ DEL DELTA DE L’EBRE
La Taula de Consens del Delta de l’Ebre, que agrupa ajuntaments i comunitats de regants de la regió, ha proposat diverses inversions per combatre la regressió del delta.
Entre les mesures destacades es troben:
- Aportació massiva de sorres submergides: S’ha identificat l’existència de 42 milions de metres cúbics de sorres submergides davant la costa del delta, que podrien ser utilitzades per reforçar les platges i frenar la regressió. Aquesta estratègia, inspirada en models com el dels Països Baixos, preveu una aportació inicial de 11 milions de metres cúbics per ampliar les platges fins a una amplada mínima de 150 metres, seguida de manteniments anuals.
- Mobilització de sediments fluvials: La Taula de Consens considera essencial augmentar l’aportació de sediments provinents del riu Ebre, actualment retinguts als embassaments, per mantenir la morfologia del delta. Tot i que aquesta és una solució estructural, la seva implementació és complexa i requereix estudis detallats.
- Construcció de defenses costaneres: Es proposa la construcció de dics i altres estructures per protegir les zones més vulnerables del delta davant l’augment del nivell del mar i els temporals.
- A més, els set alcaldes del Delta han reclamat inversions urgents i coordinació entre les diferents administracions per preservar l’espai i evitar la seva desaparició parcial sota el mar en les pròximes dècades. Han destacat la necessitat de consens i accions immediates per afrontar aquesta situació crítica.
- La comissió de OD del Consell General de Cambres es va reunir a Deltebre, sent president el Sr. Jordi Just de la Cambra de Comerç de Reus, el 26 de Maig del 2022.
Aquestes propostes reflecteixen la preocupació del territori per la regressió del delta de l’Ebre i la necessitat d’inversions significatives per garantir la seva preservació a llarg termini.
Reivindicació tram de l’A7, entre Hospitalet de l’Infant i l’Aeroport de Castelló.
La construcció del tram de l’autovia A-7 entre l’Hospitalet de l’Infant i l’aeroport de Castelló ha estat objecte de debat durant anys. Inicialment, aquest projecte es va concebre com una alternativa per descongestionar l’autopista AP-7 i millorar la mobilitat a la regió.
Tanmateix, el govern espanyol ha decidit, de moment, no dur a terme aquest tram, argumentant que, després de l’alliberament dels peatges de l’AP-7, la demanda de trànsit prevista no justifica la inversió necessària, però realment no ha sigut així.
Com a alternativa, s’ha optat per millorar l’AP-7 existent. En aquest sentit, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana ha adjudicat la redacció del projecte per a l’ampliació de l’AP-7 amb un tercer carril entre l’Hospitalet de l’Infant i Amposta.
Proposició de la nova Llei de Cambres de Catalunya.
És una iniciativa legislativa impulsada pel Consell General de Cambres de Catalunya amb l’objectiu de dotar les cambres catalanes d’un marc legal propi. Aquesta proposta busca establir una regulació autonòmica que defineixi clarament les funcions, el finançament i la relació amb la Generalitat, superant així la manca de legislació específica des de l’aprovació de la Llei estatal 4/2014 sobre les Cambres de Comerç, Indústria i Navegació.
Contingut i objectius principals:
- La proposta de llei, aprovada per unanimitat per les 13 cambres catalanes el desembre de 2024, ha estat elaborada després d’un procés de diàleg amb les principals patronals catalanes.
- El text busca reforçar la seguretat jurídica de les cambres i garantir els recursos necessaris per complir amb les seves funcions davant el teixit empresarial català .
- Suport institucional i empresarial.
- La proposta ha rebut el suport de Foment del Treball, amb el seu president, Josep Sánchez Llibre, expressant el vistiplau de la patronal al text. També s’han mantingut reunions amb altres entitats com Pimec i representants institucionals com el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del Parlament, Josep Rull, per presentar la proposta i buscar el consens necessari per a la seva aprovació.
Tramitació parlamentària:
Actualment, la proposta de llei es troba en fase de tramitació parlamentària. Les cambres catalanes han iniciat una ronda de contactes amb els grups parlamentaris per aconseguir el suport necessari per a la seva aprovació. La voluntat és que aquesta llei esdevingui una eina efectiva per al desenvolupament econòmic i empresarial de Catalunya.
Esta previst que el principals grups parlamentaris, tramiten l’entrada de la proposició de llei abans del 12 Maig del Present.
